"Horari d'estiu (i amargor a la vella Europa)", l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més
Ja tenim aquí el primer dia laborable amb el canvi d'horari en marxa. Què? Com ho porten? Realment, el fet que la tornada a la rutina després del canvi horari hagi arribat dos dies després de la modificació suposo que haurà evitat més d'un ensurt. I sí, estem d'acord, com a mínim la majora d'esperit positiu... Quina alegria veure com s'allarga el dia! I ara em diran allò que sempre diem tots plegats; per què coi hem de tornar a canviar l'horari? Bona pregunta. Per què no aprofitar més la jornada des d'un punt de vista útil. És a dir, quants de vostès que s'aixequen aviat –però aviat, de veritat, no aquells que diuen que llevar-se a les 7:30 és matinar- els hi molesta fer-ho amb la foscor? Si la tornada és allargar l'horari solar, jo crec que tots estem disposats a pagar el peatge.
Ara, que sàpiguen que, com sempre des d'Europa, es parla d'acabar amb el canvi d'horari, cert... Però per mantenir el d'hivern! Jo no sé si és per tocar els nassos a la gent del Mediterrani i fer-nos entrar amb calçador en el seu sopor interminable de poca llum i de vida, més aviat tediosa, o bé per una raó -que crec que va per aquí la cosa-, de fer-nos, allò que diuen "més productius"... Que de fet, és complementari a la primera part.
Ja sé que és molt bàsic i infantil, però saben què penso? Que és pura enveja, i els hi fa una ràbia immensa que, tot i tenir els diners, ells hi ha coses que mai podran comprar, el temps i el clima.
Res, que ànim i a gaudir de l'horari d'estiu.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)