"El POUM, l'amic pesat", l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Crida l'atenció com alguns aspectes queden en l'oblit. Hi ha elements de l'actualitat que en un determinat moment tenen molta urgència, semblen vitals... i de cop, deixen de ser-ho.


És el cas del POUM, el pla urbanístic de la ciutat de Lleida. Fa cinc anys era urgentíssim portar-lo a terme. Ara, sí que és cert que alguns partits el treuen a passejar, però no sembla que sigui una prioritat per a ningú. Compte! No dic que no es vulgui fer, simplement apunto que no sembla que sigui el número 1 de la llista de coses a resoldre, suposo que per un fet ben evident, hi ha moltes coses a solucionar.


En tot cas, el pla urbanístic és el que mostra quina ciutat volem per al futur. És el mapa de com ha de ser una ciutat en els pròxims anys. És qui acaba dient quines qüestions relacionades amb la mobilitat, la neteja o, perquè no, també la seguretat, poden ser necessàries. No és el mateix apostar per un creixement molt expansiu que fer-ho de manera més concreta, en determinats punts.


De fet, segur que el POUM ha de sortir a la pista de ball aquest mandat. I és que l'actual POUM està més que caducat. Cal pensar en una ciutat de cent quaranta mil habitants, que a més, no pararà de créixer. I justament per fer-ho ordenadament calen eines com el POUM. Si han de venir polígons o centres comercials, suposo que vindran habitatges i nous ciutadans. Qui ho regula tot això? Doncs l'amic de qui ningú vol parlar... Aquell que és pesat i porta a la discòrdia. L'estimat POUM truca a la porta. 

Afegeix un nou comentari

Nom
Comentari
Condicions legals

Comentaris (0)

A l'utilitzar aquest lloc web, acceptes la nostra política de cookies.×
arrow_upward