“Casa és vida”
No descobreixo res si dic que al món de l’esport els partits que els diversos equips afronten a casa seva son vitals per acabar aconseguint els objectius que cadascú es marca a principi de temporada.
Sovint, quan un curs ha complert amb tot el que estava previst és perquè els enfrontaments que s’han jugat al seu pavelló o camp han acabat caient del seu costat i, d’altra banda, quan un equip ho ha passat malament ha estat, en part, pel seu mal rendiment com a local.
Més enllà de la part classificatòria i de puntuació, els partits a casa poden servir a la plantilla per canviar dinàmiques, millorar en sensacions i confiança i, sobretot, generar sinergies amb la seva gent, el seu entorn i la seva ciutat.
Ara bé, casa es pot tornar una eina en contra quan les coses no van bé i el feedback amb la grada no és positiu, i és que l’aficionat és el primer que et treu les vergonyes i els complexos i el qui no et perdona quan les coses no funcionen. Aquí és on entra una nova lectura, la paciència de l’aficionat i l’estima real que té pels seus jugadors i el seu equip.
Jugar a casa ha de ser un trampolí per enlairar-te ben alt quan les coses funcionen i, a la vegada, un salvavides quan van maldades. Ja sigui dins la part positiva o negativa, jugar com a local és la clau de l’èxit, i alguns equips ho tenen clar a la Terra Ferma.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)