"Tot esperant el col·lapse"
És un fet: el creixement desaforat de les darreres dècades, amb un procés d’industrialització il·limitat, consum energètic sense aturador, alliberament massiu de gasos a l’atmosfera, esgotament de recursos naturals i depredació i contaminació mediambiental, ens empeny al precipici. I no podem dir que ens agafi desprevinguts: fa més de mig segle que els experts científics ho van començar a advertir i, avui en dia, no cal ser enginyer o meteoròleg per veure com incendis, sequeres, pandèmies i altres desgràcies ens condueixen cap al col·lapse.
El negacionisme climàtic ja no és creïble. Fins i tot aquells més interessats a mantenir el model insostenible, encapçalats per les empreses de l’extracció, la distribució i el consum dels combustibles fòssils, han abandonat les teories de la conspiració, que són avui només patrimoni de grupuscles d’ultra-dreta i altres col·lectius de ment insana i poques llums.
Al seu lloc, ha arribat el col·lapsisme. Donat que ens anem al carall i no hi ha res a fer, que l’apocalipsi ens agafi celebrant una bona festa. Així no cal encaparrar-nos en assumir cap tipus de sacrifici en la producció i consum, cap alteració de les nostres rutines de mobilitat i despesa, i no tolerar cap tipus d’afectació en el nostre paisatge quotidià.
A més, si hi ha algú, a banda de les paneroles, que sobrevisqui, serà ben cert que des de les coves ennegrides, les cabanes de ferralla i detritus o els búnquers subterranis on habitarà, no li caldrà patir per l’emissió de més gasos de cap tipus, més enllà del metà de la putrefacció orgànica.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)