Cal un #MeToo per supervivència, al futbol i arreu
Se n’han fet molts, d’articles de Luís Rubiales, i segurament algú pensarà que no cal fer-ne més. Que aquest ja no cal, però no si val a utilitzar l’excusa de què parlar-ne tapa la victòria de les jugadores perquè no som les periodistes les que la tapem. En tot cas, va ser Rubiales qui ho va fer.
Si les periodistes centrem la notícia en l’abús i l’agressió que va perpetrar contra Jenni Hermoso és perquè és notícia, com també ho és que hagin guanyat el mundial. Una no treu el fet noticiable de l’altra i, de fet, fa uns quants anys ni se n’hauria parlat perquè s’entenia que és el normal. Per desgràcia, encara hi ha molts homes que pensen que és una actuació normal i la prova d’això és que no és un fet esporàdic del món de l’esport.
I amb aquestes paraules, sortiran ara en tromba els #NotAllMen queixant-se que es posen a tots els homes al mateix sac i que ells, mai, mai, mai, no ho han fet. I ho faran sense entendre que el problema no és que #NotAllMen, el problema és que #YesAllWomen. El que ha passat a la selecció espanyola, passa a la majoria de les empreses.
Per això, ens cal un #Metoo a totes les professions, també o sobretot a la periodística, perquè és insuportable. WhatsApps, emmarcats en excuses de feina i amb emoticones de petons i cors, ben entrada la nit; insistències per anar a dinar o a sopar a soles, també emmarcades en falsos contextos professionals; xantatges per donar-nos informacions amb el tradicional ‘si vols la informació, m’ho hauràs de compensar’ i ciberassetjament quan es publiquen certes informacions.
Si el petó de Rubiales els va sorprendre, preguntin-se què passa quan no hi ha públic i per què no es denuncia.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)