El malanomenat “petó de Rubiales”
El malanomenat “petó de Luís Rubiales” a la jugadora del combinat espanyol, Jennifer Hermoso, després de proclamar-se la selecció femenina campiona del món, ha encapçalat la llista de tendències de Twitter (i sí, jo li segueixo dient així).
Pocs adjectius més es poden emprar per descriure el que va fer el president de la Federació Española de Futbol. Però sí que en vull parlar per dirigir-me als que relativitzen la qüestió. D’entrada els preguntaria si dirien el mateix si canviem l’escenari i els protagonistes. Per exemple, si aquest fet l’hagués viscut la vostra filla al carrer amb un “conegut” de la família que és 12 anys més gran que ella, pensaríeu el mateix?
El fet és molt greu, perquè de nou, això és un menysteniment per al col·lectiu de les dones, per la seva integritat física i per l’esport femení. D’entrada, aquesta barbaritat, ha suposat que es parli més d’aquest fet que de l’històric títol de la roja. Hermoso i les seves, enlloc de poder gaudir íntegrament de la seva gesta, ara aquest personatge els ha enrarit l’ambient. No paren de veure comentaris a les xarxes, la premsa preguntem al respecte, alguns personatges públics han mostrat el seu rebuig,.. bé.., que sobre aquest darrer aspecte també us diré que he trobat a faltar més denúncies de representants nostres davant aquesta agressió (perquè així és com de l’ha d’anomenar realment). Em dóna la sensació que molts s’han omplert la boca durant molt de temps en què cal batallar contra tota mena de violència cap a les dones i, ara que això afecta al futbol (és a dir, al circ del poble) callen perquè saben que hi ha molts terraplanistes que se’ls hi giraran en contra. I amb una repetició electoral amb tantes possibilitats, prefereixen no mullar-se.
Però, més tard o més d’hora, caldrà, veure com s’acaba tancant tot plegat. Perquè com a societat, la credibilitat i coherència en un tema que la gran majoria hem consensuat que ha de ser prioritari, passen en bona part, en les respostes que es donen en casos mediàtics com aquests. Per què si les conseqüències no acaben sent exemplars, que poden arribar a pensar, per exemple, els nostres joves? El tema és més de fons del que, a priori, molts pensen.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)