"Francesc Pujols", l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més
Avui parlarem d'un filòsof poc conegut. De fet, algunes de les seves frases sí que han passat a la posteritat, però la seva figura potser ha quedat una mica amagada. Parlo de Francesc Pujols, homenot de Catalunya de qui han begut noms com Pla o Dalí, per posar dos exemples. Es tracta d'un home que va marcar el pensament català des de la seva època (1882-1962) fins a l'actualitat. A més d'influir a la literatura i l'art en general del segle XX, també va aconseguir reflectir la nostra manera de ser amb frases tan bipolars entre elles com el seu conegut "Arribarà un dia que els catalans ho tindrem tot pagat quan voltem pel món", o una altra menys coneguda i que recull "Els dies apocalíptics. Francesc Pujols en guerra" (Editorial Fonoll) que observa l'altra manera de ser catalana; la de derrota i l'autoodi. La frase de "Visca Catalunya i morin els catalans" compendia tot allò que som els nascuts en aquesta terra. Som capaços de la unió per a un objectiu, però també de la batalla en com portar aquesta unió. Això, si ho portem al nostre espai més proper, com pot ser la ciutat de Lleida, encara queda més clar. Tothom té grans idees de com portar a terme els projectes d'aquesta urbs. El pla de l'estació, el mercat de Fleming, el polígon de Torre Blanca, les Basses... Ara, això sí, ningú es posa d'acord i, clar, el més calent és a l'aigüera.
Sí que en sabia, en Pujols...
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)