"Trenta anys de Ciutat Educadora", l'opinió d'Albert Font-Tarrés
«Les persones som interdependents. Sense cures no podem sobreviure. Al llarg de tota la vida, les persones necessitem rebre una atenció de la qual depèn la nostra supervivència i el nostre benestar físic i psíquic». Això diu la Carta de Ciutats Educadores. Avui n’és el dia internacional. Més de 500 ajuntaments d’arreu del món n’han signat els principis rectors. Lleida s’hi va sumar des de l'inici. Enguany fa trenta anys Barcelona acollia el primer congrés que va permetre conceptualitzar el terme i crear l’associació internacional.
Tres dècades després encara té múltiples possibilitats per desplegar. Què més diu la Carta de Ciutats Educadores? «El govern municipal haurà de crear i assegurar el manteniment dels espais, equipaments i serveis públics adequats al desenvolupament i benestar personal, social, moral i cultural de tots els seus habitants dotant-los de professionals amb formació específica per a l’atenció a la infantesa, l’adolescència i la joventut, com també a les persones grans i les persones amb diversitat funcional». I això és el que demanem educadores i educadors socials amb el nostre perfil de treball comunitari. La ‘ciutat educadora’ entén que l’educació transcendeix els murs de l’escola per impregnar tot el municipi i garantir l’equitat, tenint en compte que aprenem al llarg de tota la vida.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)