"De calces, calçotets i màscares", l'opinió de Francesc Abella

La nova situació d'alarma mèdica està generant i generarà importants canvis en tots nosaltres. Un de significatiu és haver de portar mascareta. A part de la seva funció preventiva ha esdevingut en una nova peça essencial del nostre vestuari, com ho són les calces o els calçotets.


Una conseqüència d'aquesta situació és donar importància als ulls. Potser en poques ocasions havíem vist de manera tan rellevant i exaltada l'òrgan de la mirada de les persones.


Els ulls parlen, diuen i es comuniquen. Així, l'estudi de la mirada ens proporciona molta informació de qui tenim al davant.


Quan es mira al centre pensem. La mirada als costats indica molèstia. Mirar a baix, submissió. La mirada lateral és per comprovar que ningú ens escolta. Mirem en profunditat quan demostrem interès. Trenquem el contacte visual quan mostrem disgust. Mirar a la llunyania és signe de relaxació i pau interior. I al contrari, si patim estrès i nerviosisme parpellegem repetidament.


Tenim doncs una bona possibilitat de comunicar sense dir i utilitzar la mirada per a dir. Un efecte col·lateral de la pandèmia.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward