Vacunes

No he sabut mai ben bé perquè, però hi ha situacions en què em costa veure una solució propera, allò de la sortida del túnel. Amb la pandèmia de la covid-19 m’està passant. Quan veig les gràfiques de la pandèmia no puc evitar fer un paral·lelisme, disculpeu la frivolitat, amb una muntanya russa. No em queda clar si ja estem arribant al final, o de cop i volta tindrem unes quantes pujades i baixades més, potser encara pitjors que les anteriors.


M’ha semblat entendre, escoltant als que en saben, que tot dependrà de si arriba o no una vacuna més o menys aviat. Fins llavors, entenc, caldrà seguir confiant en els dos principals àmbits de contenció de la pandèmia. Per una banda la gestió de les autoritats, incloent-hi la gestió sanitària i econòmica de la crisi, i per l’altra les responsabilitats individuals de tota la ciutadania. I aquí és on el meu cap es nega a ser optimista. La barreja de senyals positives i negatives em té descol·locat. Perquè el principal problema que veig és que no és una balança justa, en cap dels dos àmbits. Intento explicar-ho.


En l’àmbit de les autoritats una sola decisió que generi dubtes pot tirar per terra qualsevol altra decisió, minvant la confiança. Penso, per exemple, en evitar assumir l’anàlisi dels errors per càlculs partidistes, o en amagar o presentar les dades com més convingui a qui les presenta. Situacions d’irresponsabilitat que tots podem veure i que taquen tota la resta.


En l’àmbit ciutadà ho veig encara més descarat. Només cal que un reduït grup de població, poseu el percentatge que vulgueu, no sigui solidari o responsable amb la resta. Uns pocs condicionen el futur de molts malgrat que una gran majoria faci les coses bé. Irresponsables que fan festes descontrolades, trobades de petons i abraçades, van als toros, o tenen treballadors contagiats treballant.


Ja em disculpareu, però ara per ara, em costa ser optimista. Proposo que un cop superada la pandèmia, amb la vacuna corresponent, comencem a treballar intensament a trobar una vacuna contra la irresponsabilitat individual. Ens farà falta.


Jordi Pou

Fotògraf i voluntari a Demòcrates de Catalunya.

Lleida. 13.08.20

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward