"Orxata", l'opinió de Ramon Sistac

Malgrat la llegenda, no és gens creïble que el rei Jaume, un cop conquerida València, exclamés agraït "Això és or, xata!", davant d'un got d'orxata fresqueta ofert per l'odalisca de torn. Més aviat sembla que la paraula orxata prové d'alguna forma dialectal sud-italiana d'orzata, 'beguda o llet d'ordi' nom que correspondria, pam més pam menys, a l'antic ordiat, avui popularment conegut a les orxateries valencianes com aigua de civada, i que paradoxalment és ben negre de color.


Ordi o xufla, tant hi fa. El cas és que a la nostra ciutat, de calors caniculars inclements internacionalment reconegudes, a penes queda orxateries. L'orxateria, entesa com aquell establiment especialitzat en la fabricació, venda i consum d'orxates i granissats, és un bon punt de trobada als vespres, i el seu producte una bona alternativa a un sopar lleuger o a un esmorzar sense compromís. Ara que els negocis ̶ i potser tothom ̶ s'han de "reinventar", no creieu que unes quantes orxateries als carrers, places i avingudes del centre de Lleida i dels seus barris no seria una bona alternativa a tants bars de tapes? Inversors xinesos, estigueu-hi a l'aguait!

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward