"Ara i aquí", l'opinió de Josep Maria Currià

Ara que el Pep Mòdol ha de fer una mica de repòs per fugir d'aquesta estúpida malaltia, tant l'autor d'aquest escrit com la Blanca, que el llegeix, coincidim en el seu desig de llibertat, democràcia i república. 


Ja és ben lamentable la manca d'informació, recerca i un mínim de sentit crític dels mitjans de comunicació espanyols davant les aparents irregularitats periòdiques de la monarquia borbònica, i que hagin de ser altaveus internacionals i fiscalies alienes les que esbrinin episodis discutibles de la seva actuació. I no val acudir sempre a la inviolabilitat de l'anterior rei d'Espanya per eludir la investigació d'actuacions sospitoses, ja que la normativa legal espanyola -la sagrada Constitució-, que suposadament les empara, entenc que no abasta totes les seves actuacions personals i que l'exempció de responsabilitat es limita a aquelles actuacions pròpies com a cap d'estat, i sempre ratificades per un ministre, o pel cap de l'executiu. A més a més fa molt mal als ulls i a les orelles sentir parlar de milions i milions en això, i en allò, en plena època de la declaració de renda en què, si t'oblides d'alguna partida o bé interpretes que tens dret a una desgravació, pobre de tu si aquesta possibilitat no s'ajusta al parer del corresponent delegat d'Hisenda: declaració paral·lela, multa i interessos... 


De què estem parlant? I tot això sense recordar aquelles persones o entitats, sovint catalanes, a les que immediatament després de determinades actuacions personals o pel seu paper representatiu i reivindicatiu a la societat han estat visitades amb irregular assiduïtat per inspectors de la "Hacienda somos todos", o denunciades per suposats incompliments de la llei orgànica de protecció de dades, amb imposició de sancions astronòmiques...


I tot això el dia que ens assabentem que el Tribunal Constitucional ha tombat bona part de la llei de desplegament de la Hisenda de Catalunya del 2017, o que el coronel Pérez de los Cobos pensa recórrer a l'Audiencia Nacional per recuperar el càrrec de confiança del que l'havien apartat. I ni més ni menys a ell, que sempre ha desenvolupat missions tan valuoses para la unidad de la patria. 


Perquè ja fa uns dies que l'ínclit Tribunal Constitucional ha decidit, primer no acceptar la demanda d'empara per estar escrita en català -que la aporte escrita en castellano-, i, a petició de la fiscalia, mantenir a la presó, a la que ja hi porten 32 mesos, els presos polítics catalans mentre es tramita l'esmentat recurs d'empara. En tot això veiem que Pedro Sánchez ha perdut l'última oportunitat de corregir la vulneració de drets abans de recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, on sí confien que es faci justícia, la que justament li manca a l'Estat Espanyol.


Tot plegat ens reafirma en la legitimitat de continuar en la lluita no violenta i desobediència civil com a força transformadora de la societat. I més ara que estem perdent un llençol rere l'altre en la bugada de la covid-19, de mans d'aquest Estat autoritari que aprofita aquesta avinentesa per tornar a centralitzar competències pròpies de les comunitats autònomes.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward