"Art de la Franja: incoherències d'una sentència", l'opinió d'Albert Velasco
El passat 10 de desembre el jutge Carlos Lobón, titular del Jutjat de Primera Instància de Barbastre, va sentenciar sobre l'assumpte de les obres d'art de la Franja custodiades al Museu de Lleida. Entre les nombroses consideracions que es fan en les seves noranta pàgines, n'hi ha algunes que són realment sorprenents. Per exemple, quan el jutge afirma que "toda enajenación como las que son objeto de estudio de este pleito, caso de haberse realizado, deberían haberse hecho con la correspondiente licencia". Ho traduïm: el jutge està dient que aquestes operacions de venda fetes fa més de 100 anys s'havien d'efectuar amb autorització de Roma. I per extensió, el jutge està dient que milers d'obres conservades en museus de l'estat espanyol es troben en situació irregular i que, si es dóna el cas, podrien ser reclamades, amb les gravíssimes conseqüències que això pot comportar per desenes de museus.
I un segon exemple. Davant la catalogació de la col·lecció diocesana del Museu de Lleida el 1999 com a Patrimoni Cultural Català, que va incloure les obres ara afectades pel litigi, el jutge afirma que "tratándose de bienes que pertenecen a las parroquias aragonesas, no debieron haber sido declarados como integrantes del patrimonio catalán". Increïble. Amb aquesta afirmació demostra que desconeix per complet com funciona això de les catalogacions patrimonials, que les fan totes les comunitats autònomes. Es cataloga, es protegeix, tot allò important, independentment del seu origen. Per exemple, diferents comunitats de l'Estat espanyol han catalogat obres d'art realitzades als seus territoris, però també altres procedents d'Itàlia, França o Bèlgica. Fins i tot, han catalogat obres d'art aragoneses. I ho han fet, amb bon criteri, perquè el patrimoni és patrimoni independentment de quina sigui la seva localització. Sembla, amb tot, que amb els béns aragonesos conservats a Catalunya no passa el mateix.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)